EPOQUES:
Barroc:
- VIVALDI Las cuatro estaciones
- VIVALDI Gloria en re, RV 589
- BACH Tocata y fuga, BWV 565
Classicisme:
- BEETHOVEN Sonata piano nº 14, op.27, nº 2 "Claro de luna" (1801)
- BEETHOVEN Sinfonía nº 5 (1808)
- MOZART Réquiem, K 626 (1791)
- MOZART Las bodas de Fígaro (1786)
Romanticisme:
- SMETANA Mi patria (1879)
- VERDI Nabucco
- GRIEG Peer Gynt(1875)
- DVORAK Sinfonía nº 9 "Del Nuevo Mundo" (1893) - 1º Mov.
- RIMSKY-KORSAKOV Scheherazade (1888)
- TCHAIKOVSKY Cascanueces
- TCHAIKOVSKY Concierto para piano nº 1 (1875)
Segle XX:
- RACHMANINOV Rapsodia sobre un tema de Paganini, opus 43 (1934)
dimarts, 15 de desembre del 2009
dilluns, 14 de desembre del 2009
Oh Fortuna - Carmina Borrans
LLATÍ
O Fortuna,
velut Luna
statu variabilis,
semper crescis
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obdurat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestamem
dissolvit ut glaciem.
Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
status malus,
vana salus
semper dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per ludum
dorsum nudum
fero tui sceleris.
Sors salutis
et virtutis
michi nunc contraria
est affectus
et defectus
semper in angaria.
Hac in hora
sine nora
cordum pulsum tangite;
quod per sortem
sternit fortem,
mecum omnes plangite!
ESPANYOL
O Fortuna
(Carl Orff)
O Fortuna,
como la luna
cambiante,
siempre creciendo
y decreciendo;
detestable vida
primero oprimes
y luego alivias
a tu antojo;
pobreza
y poder
derrites como el hielo.
Destino monstruoso
y vacio,
tu rueda da vueltas,
perverso,
vano es el bienestar
y siempre se disuelve en nada,
sombrío
y velado
me mortificas a mi también;
ahora por el juego
traigo mi espalda desnuda
para tu villanía.
El Destino está contra mi
en la salud
y la virtud,
empujado
y lastrado,
siempre esclavizado.
A esta hora
sin demora
toca las cuerdas vibrantes;
puesto que el Destino
derrota al más fuerte,
llorad todos conmigo!
O Fortuna,
velut Luna
statu variabilis,
semper crescis
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obdurat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestamem
dissolvit ut glaciem.
Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
status malus,
vana salus
semper dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per ludum
dorsum nudum
fero tui sceleris.
Sors salutis
et virtutis
michi nunc contraria
est affectus
et defectus
semper in angaria.
Hac in hora
sine nora
cordum pulsum tangite;
quod per sortem
sternit fortem,
mecum omnes plangite!
ESPANYOL
O Fortuna
(Carl Orff)
O Fortuna,
como la luna
cambiante,
siempre creciendo
y decreciendo;
detestable vida
primero oprimes
y luego alivias
a tu antojo;
pobreza
y poder
derrites como el hielo.
Destino monstruoso
y vacio,
tu rueda da vueltas,
perverso,
vano es el bienestar
y siempre se disuelve en nada,
sombrío
y velado
me mortificas a mi también;
ahora por el juego
traigo mi espalda desnuda
para tu villanía.
El Destino está contra mi
en la salud
y la virtud,
empujado
y lastrado,
siempre esclavizado.
A esta hora
sin demora
toca las cuerdas vibrantes;
puesto que el Destino
derrota al más fuerte,
llorad todos conmigo!
diumenge, 13 de desembre del 2009
Spotify és una aplicació per escoltar les cançons de vía streaming. Permet escoltar les temes musicals buscant per artista, álbum, títuls, géneres, anys o llistes de reproduccions creades pels usuaris. Ells tenen accés a diferents pistes discogràdiques,a multinacionals com independents.
Aquesta aplicació també ja està disponible en els móbils iPhone, Android i alguns de Nokia.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Santa Cecília
El divendres passat nostre grup vem fer un concert amb els nens de sisè de primària per els nens més petits. I vem tocar aquestes dues cançons:
dimarts, 3 de novembre del 2009
Peer Gynt
Edvard Grieg, va compondre la música per a l'obra "Peer Gynt" a petició del seu autor Henry Ibsen. És una meravella, el mateix Ibsen va reconèixer que gran part de l'èxit l'hi devia A Grieg, encara que al principi la música era sol per a "entretenir" al públic en els canvis d'escenari.
La obra Peer Gynt és de :
Peer Gynt és un entremaliat noi que somia amb ser ric i poderós, però en el qual subjeu també un ànima d'artista. Els seus veïns no deixen de queixar-se del seu comportament, per a disgust de la seva mare, Agafa. Peer acudeix a unes noces, on coneix a Solveig, però el rebuig inicial de la noia li omnubila i segresta a la núvia, Ingrid, en plena cerimònia, per a abandonar-la després en unes muntanyes. Posteriorment, Peer sedueix a la filla del rei de les muntanyes i els trolls amenacen amb menjar-se'l si no es casa amb ella. Encara que heretar el regne li atreu, Peer comprèn que acabarà per convertir-se també en monstre i aconsegueix escapar. Posteriorment es trobarà amb la filla del rei de les muntanyes, que ha tingut un fill monstruós de l'esporàdica unió entre ambdós. Després de la mort d'Agafa, Peer viatja a Àfrica on es converteix en tratante d'esclaus i mercader. Pres per profeta, un xeic ho allotja en el seu sèquit, però ell segresta a la bella Anitra, que finalment escapa de les seves arpes, deixant-li a la seva sort en el desert. Poc després Gynt torna amb les seves riqueses al seu país, però una tempesta enfonsa el seu vaixell enfront de les costes i el seu retorn es demorarà encara més. Passats vint anys és un home cansat, que es troba amb un estrany personatge, l'Ombra, que d'alguna manera sempre ha estat present en les seves aventures. L'Ombra li fa veure que la seva destinació està en braços de la dona enamorada que encara ho espera, Solveig. Finalment, l'aventurer regressa i troba la redempció en els braços d'aquella que sempre ho havia esperat i ho bressola en els seus braços mentre li canta una nana.
1. El matí
Ls música un sol de flauta exposa el conegut tema, que poc despréss' inicia un diàleg entre ambdós, fins que la corda executa el tema amb grandiositat desenvolupant-lo per complet. Finalment, la trompa ho repeteix una vegada més, amb suavitat. El matí és un dels més grans assoliments de la música descriptiva. L'ocupació de la fusta dibuixa en la imaginació de l'oïdor esbarts d'ocells remuntant suaument el vol sobre verdes muntanyes, mentre que el crescendo orquestal, després dels tímids moments de la flauta i l'oboè, semblen correspondre's a la imatge majestuosa del sol emergint vermellós en l'horitzó. L'acció se situa en el Nord d'Àfrica, on Peer Gynt s'ha assentat després de la mort de la seva mare, convertint-se en un pròsper comerciant i traficant d'esclaus; i certament, la seva música no pot sonar més a escandinau.
La mort d'Agafa
Agafa, l'afectuosa mare del protagonista, que sempre li ha retret els seus travesuras. Grieg va escriure llavors un nombre d'un dramatisme extrem, en "Errant dolorós", confiat completament a la corda amb sordina. La peçatambé transmet enorme serenitat, que s'explica pel contingut de l'escena que la va inspirar: en ella Peer sosté amb la seva mare moribunda un diàleg, en el qual lluny de mostrar tristesa alguna, la convenç de la bona rebuda que tindrà en el cel, mentre que l'anciana es mostra preocupada per les bogeries que cometi el seu fill quan ella ja no estigui. Per ventura conscient que en semblant context la música passaria una mica desapercebuda, Grieg va fer que sonés també prèviament, com preludi a l'acte III. En la Mort d'Agafa queda perfilada perfectament la típica triaria escandinava per a orquestra de corda que tants compositors d'aquesta cultura, començant per Sibelius, conrearan sense descans posteriorment. La desolació que evoca aquest nombre ho ha convertit en banda sonora freqüent de documentals de guerra.
La obra Peer Gynt és de :
Peer Gynt és un entremaliat noi que somia amb ser ric i poderós, però en el qual subjeu també un ànima d'artista. Els seus veïns no deixen de queixar-se del seu comportament, per a disgust de la seva mare, Agafa. Peer acudeix a unes noces, on coneix a Solveig, però el rebuig inicial de la noia li omnubila i segresta a la núvia, Ingrid, en plena cerimònia, per a abandonar-la després en unes muntanyes. Posteriorment, Peer sedueix a la filla del rei de les muntanyes i els trolls amenacen amb menjar-se'l si no es casa amb ella. Encara que heretar el regne li atreu, Peer comprèn que acabarà per convertir-se també en monstre i aconsegueix escapar. Posteriorment es trobarà amb la filla del rei de les muntanyes, que ha tingut un fill monstruós de l'esporàdica unió entre ambdós. Després de la mort d'Agafa, Peer viatja a Àfrica on es converteix en tratante d'esclaus i mercader. Pres per profeta, un xeic ho allotja en el seu sèquit, però ell segresta a la bella Anitra, que finalment escapa de les seves arpes, deixant-li a la seva sort en el desert. Poc després Gynt torna amb les seves riqueses al seu país, però una tempesta enfonsa el seu vaixell enfront de les costes i el seu retorn es demorarà encara més. Passats vint anys és un home cansat, que es troba amb un estrany personatge, l'Ombra, que d'alguna manera sempre ha estat present en les seves aventures. L'Ombra li fa veure que la seva destinació està en braços de la dona enamorada que encara ho espera, Solveig. Finalment, l'aventurer regressa i troba la redempció en els braços d'aquella que sempre ho havia esperat i ho bressola en els seus braços mentre li canta una nana.
1. El matí
Ls música un sol de flauta exposa el conegut tema, que poc despréss' inicia un diàleg entre ambdós, fins que la corda executa el tema amb grandiositat desenvolupant-lo per complet. Finalment, la trompa ho repeteix una vegada més, amb suavitat. El matí és un dels més grans assoliments de la música descriptiva. L'ocupació de la fusta dibuixa en la imaginació de l'oïdor esbarts d'ocells remuntant suaument el vol sobre verdes muntanyes, mentre que el crescendo orquestal, després dels tímids moments de la flauta i l'oboè, semblen correspondre's a la imatge majestuosa del sol emergint vermellós en l'horitzó. L'acció se situa en el Nord d'Àfrica, on Peer Gynt s'ha assentat després de la mort de la seva mare, convertint-se en un pròsper comerciant i traficant d'esclaus; i certament, la seva música no pot sonar més a escandinau.
La mort d'Agafa
Agafa, l'afectuosa mare del protagonista, que sempre li ha retret els seus travesuras. Grieg va escriure llavors un nombre d'un dramatisme extrem, en "Errant dolorós", confiat completament a la corda amb sordina. La peçatambé transmet enorme serenitat, que s'explica pel contingut de l'escena que la va inspirar: en ella Peer sosté amb la seva mare moribunda un diàleg, en el qual lluny de mostrar tristesa alguna, la convenç de la bona rebuda que tindrà en el cel, mentre que l'anciana es mostra preocupada per les bogeries que cometi el seu fill quan ella ja no estigui. Per ventura conscient que en semblant context la música passaria una mica desapercebuda, Grieg va fer que sonés també prèviament, com preludi a l'acte III. En la Mort d'Agafa queda perfilada perfectament la típica triaria escandinava per a orquestra de corda que tants compositors d'aquesta cultura, començant per Sibelius, conrearan sense descans posteriorment. La desolació que evoca aquest nombre ho ha convertit en banda sonora freqüent de documentals de guerra.
EDVARD GRIEG - Bibliogràfia
És un compositor noruec. Va ser el més important del seu país durant el segle XIX. Va néixer en Bergen el 15 de juny de 1843. Estudiava piano amb la seva mare que era pianista professional, i més tard en el conservatori de Leipzig. El compositor danès Niels Gade li va animar en la labor de compondre, i el noruec Rikard Nordraak va despertar el seu interès per la música folklòrica noruega. Entre 1866 i 1876 Grieg va viure en Cristianía (avui dia Oslo), on va ser professor de música i director de la Societat Filarmónica. En 1867 va contreure matrimoni amb la seva cosina, la soprano Nina Hagerup. El seu defensa de l'escola basada en la música folklòrica noruega va originar l'enfrontament amb músics conservadors i crítics, pel que les seves pròpies obres van trigar a ser apreciades.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Giuseppe Verdi - Nabucco
Nabucco és una òpera en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois.
La trama tracta sobre el bandejament i l'esclavitud dels hebreros en Babilònia
Va' pensiero sull'ali dorate
Attraversa le montagne e vola
Sugli oceani.
Raggiungi la terra, trova il luogo
Dove vanno tutti i bambini
Ogni notte dopo aver sentito questa ninnananna.
Lì troverai i loro eroi vivi
Che proteggono la loro innocenza
Benedicili tutti perchè il loro animo semplice
è tanto puro e meraviglioso.
Va' pensiero sull'ali dorate
Fai continuare questo sogno bellissimo
Per tutta la notte.
Presta loro le tue ali dorate
Tutte le paure voleranno via
Prendili per mano
Aiutali a trovare una strada facile
Riportali alla luce, riportali alla luce
Alla quale appartenevano un tempo
Dove possono restare
Bambini per tutto il tempo che vogliono.
Va' pensiero sull'ali dorate
Attraversa le montagne e vola
Sugli oceani.
Raggiungi la terra, trova il luogo
Dove vanno tutti i bambini
Ogni notte dopo aver sentito questa ninnananna.
Ogni notte dopo aver sentito questa ninna nanna
En castellà:
¡Vuela pensamiento, con alas doradas,
pósate en las praderas y en las cimas
donde exhala su suave fragancia
el aire dulce de la tierra natal!
¡Saluda a las orillas del Jordán
y a las destruidas torres de Sión!
¡Oh, mi patria, tan bella y abandonada!
¡Oh recuerdo tan grato y fatal!
Arpa de oro de los fatídicos vates,
¿por qué cuelgas silenciosa del sauce?
Revive en nuestros pechos el recuerdo,
¡háblanos del tiempo que fue!
Canta un aire de crudo lamento
al destino de Jerusalén
o que te inspire el Señor una melodía
que infunda virtud al padecimiento.
que infunda virtud al padecimiento.
que infunda virtud al padecimiento.
virtud al padecimiento.
La trama tracta sobre el bandejament i l'esclavitud dels hebreros en Babilònia
Va' pensiero sull'ali dorate
Attraversa le montagne e vola
Sugli oceani.
Raggiungi la terra, trova il luogo
Dove vanno tutti i bambini
Ogni notte dopo aver sentito questa ninnananna.
Lì troverai i loro eroi vivi
Che proteggono la loro innocenza
Benedicili tutti perchè il loro animo semplice
è tanto puro e meraviglioso.
Va' pensiero sull'ali dorate
Fai continuare questo sogno bellissimo
Per tutta la notte.
Presta loro le tue ali dorate
Tutte le paure voleranno via
Prendili per mano
Aiutali a trovare una strada facile
Riportali alla luce, riportali alla luce
Alla quale appartenevano un tempo
Dove possono restare
Bambini per tutto il tempo che vogliono.
Va' pensiero sull'ali dorate
Attraversa le montagne e vola
Sugli oceani.
Raggiungi la terra, trova il luogo
Dove vanno tutti i bambini
Ogni notte dopo aver sentito questa ninnananna.
Ogni notte dopo aver sentito questa ninna nanna
En castellà:
¡Vuela pensamiento, con alas doradas,
pósate en las praderas y en las cimas
donde exhala su suave fragancia
el aire dulce de la tierra natal!
¡Saluda a las orillas del Jordán
y a las destruidas torres de Sión!
¡Oh, mi patria, tan bella y abandonada!
¡Oh recuerdo tan grato y fatal!
Arpa de oro de los fatídicos vates,
¿por qué cuelgas silenciosa del sauce?
Revive en nuestros pechos el recuerdo,
¡háblanos del tiempo que fue!
Canta un aire de crudo lamento
al destino de Jerusalén
o que te inspire el Señor una melodía
que infunda virtud al padecimiento.
que infunda virtud al padecimiento.
que infunda virtud al padecimiento.
virtud al padecimiento.
dimecres, 30 de setembre del 2009
Giuseppe Fortunino Francesco Verdi
Compositors:
ITALIANS:
Giuseppe Fortunino Francesco Verdi ( Roncole, 10 d'octubre de 1813 -Milà , 27 de gener de 1901, va ser un compositor d'opera italiana.
Verdi va compondre òpera durant tota la seva vida. Al llarg de la qual, la seva originalitat i fecunditat no varen tenir rival.
Alemany:
Françés:
Georges Bizet ( Paris, 25 d'octubre de 1838 - Bougival , 3 de juny de 1875 ) fou un compositor d'òperes.
dimecres, 23 de setembre del 2009
LA MÚSICA A L'EDAT MITJANA
(Any 476, caiguda de l'imperi Romà fins a principi del segle XV)
COMPOSITORS:
- Anònims
- Cant gregorià
- Trobadors i Joglars
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS:
- Època feudal
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:
- Organum
- Inici de la polifonia
AUDICIONS:
- Cant Gregorià
EL RENAIXEMENT
(Segles XV i XVI)
COMPOSITORS:
- Juan del Encina
- Tomás Luis de Vitoria
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS:
- Època d'avenços i descobriments, l'home és mira el passat
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:
- Desenvolupament de la polifonia
- Predomina la música vocal
(Any 476, caiguda de l'imperi Romà fins a principi del segle XV)
COMPOSITORS:
- Anònims
- Cant gregorià
- Trobadors i Joglars
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS:
- Època feudal
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:
- Organum
- Inici de la polifonia
AUDICIONS:
- Cant Gregorià
EL RENAIXEMENT
(Segles XV i XVI)
COMPOSITORS:
- Juan del Encina
- Tomás Luis de Vitoria
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS:
- Època d'avenços i descobriments, l'home és mira el passat
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:
- Desenvolupament de la polifonia
- Predomina la música vocal
EL BARROC
(1600-1750)
COMPOSITORS:
- J.S.Bach
- Vivaldi
- Pachebel
- Haendel
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS:
- Monarquies absolutes
- L'art té la missió de demostrar el poder
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:
- Naixement de l'òpera
- La Fuga
AUDICIONS:
- Concert de Brandenberg
- Hallelujah de Haendel
EL CLASSICISME
(De 1750 a principis del segle XIX)
COMPOSITORS:
- Mozart
- Haydin
CARACTERÍSTIQUES SOCIALS:
- Els compositors comencen a viure de la seva música
- La raó està per sobre dels sentiments
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:
- Sonata
- Desenvolupament de l'orquestra
AUDICIONS:
- 5 simfonia de Beethoven
Subscriure's a:
Missatges (Atom)